Hi havia una vegada un castor que estava tan estressat que sempre anava molt de pressa, no pensava gaire bé el que feia i actuava com si estigués sol al bosc. Un dia, mentre talava un arbre, es va posar en el costat equivocat i l’arbre li va caure al damunt i això el va fer pensar.

Del mateix autor que L’ós que abraçava els arbres i L’ant a qui deien Ni-Ni, aquest conte posa en relleu la importància de tenir cura de les nostres accions, dels altres i del món que ens envolta.